L'AE-EP CONTRA LA LLEI MORDASSA: NO ENS FARAN CALLAR! Ni expulsions a la tanca, ni lluitadors/es tancats/des!

Des de l'Alternativa d'Esquerres El Prat rebutgem frontalment la Ley de Seguridad Ciudadana aprovada recentment pel PP i coneguda com a llei mordassa per ser un instrument que pretén callar-nos i immobilitzar-nos davant dels constants atacs que hem rebut i estem rebent en forma de pèrdua de drets, serveis socials, condicions laborals i, en definitiva, condicions de vida. Aquesta llei és un intent de tapar-nos la boca amb l'amenaça de buidar-nos, encara més, les butxaques i suposa un important pas endavant en la repressió de la protesta.

El fet de que moltes accions de protesta quedin tipificades com a infracció per la via administrativa genera una indefensió encara més gran que la que ja hi havia, ja que permet aplicar una sanció econòmica molt major que abans i sense judici. I si les volem impugnar ens trobem amb les també recentment aprovades taxes judicials.

Les infraccions considerades com a molt greus poden suposar sancions de fins a 600.000 euros. Entre aquestes trobem manifestacions i reunions no comunicades que es realitzin en instal·lacions que presten serveis bàsics per a la comunitat, com aeroports o hospitals. Entre les sancions greus, que poden arribar als 30.000 euros trobem les manifestacions que es realitzin al Parlament, les accions per impedir desnonaments d’habitatges o l'ús no autoritzat d'imatges de la policia.

 Un altre aspecte gravíssim d'aquesta llei és que pretén legalitzar les anomenades expulsions “en calent”, és a dir, aquelles que fa la policia vulnerant el dret internacional, ja que ho fa un cop els immigrants han superat les tanques i, per tant, han passat les fronteres i estan en territori espanyol i sense saber si són menors, estan ferits, etc.

L'aprovació d'aquesta llei es produeix la mateixa setmana en que s'han detingut a onze persones del moviment llibertari per presumpte delicte de constitució, promoció, direcció i pertinença a organització terrorista. La Fiscalia parla de terrorisme sense especificar ni tipus delictius concrets, ni fets concrets individualitzats que se'ls imputa. A més, en el marc de la mateixa operació, els Mossos van irrompre a punta d'escopeta, escorcollar i retenir a vàries persones a la Kasa de la muntanya i altres ateneus i domicilis.

Considerem que aquesta operació contra el que s'ha qualificat de  "terrorisme anarquista" és un altre intent de criminalitzar i reprimir, no només al moviment llibertari, sinó als i les lluitadores i activistes, en general.

En un context d'impunitat cap a assassins del franquisme i de la transició, cap a polítics corruptes,  de violència policial, d'espoli constant i i d'abocar a situacions de misèria a tantes treballadores, els culpables criminalitzen i reprimeixen la defensa de drets i de les condicions de vida.

Els hem d'aturar i ho de fer com ells no volen: lluitant al carrer!

FÓRA LLEI MORDASSA: NO ENS CALLARAN!

ATUREM LES EXPLUSIONS EN CALENT!

LLIBERTAT DETINGUDES PER LLUITAR!

Alternativa d'Esquerres El Prat (AE-EP)   

El Prat, 18 desembre de 2014    

  

L'AE-EP CONTRA EL DESALLOTJAMENT DEL C.O.A. “LA LLAVOR”

Des de l'Alternativa d'Esquerres El Prat manifestem el nostre total rebuig al procediment iniciant per desallotjar el Casal Okupat Autogestionat La Llavor. Es sorprenent la velocitat amb la qual s'estan produint els tràmits jurídics en comparació al temps que es triga habitualment quan el gran empresari o el terratinent és el denunciat i no el denunciant. També sorprèn el poc temps que triga a denunciar l'ocupació de l'espai el propietari legal, de la poderosa família burgesa barcelonina dels Bertrand, que mai n'ha fet ús i que el té abandonat des de fa quinze anys amb el deteriorament que això genera.

El que cada cop sorprèn menys és veure la doble cara d'ICV-EUiA que, mentre en alguns llocs “defensa el reaprofitament de solars abandonats per convertir-los en espais d’ús social pel barri” http://www.iniciativa.cat/girona/news/43176, o “participa en la festa contra el desallotjament de la nau de Puigcerdà” http://www.iniciativa.cat/bcn/news/45552, al Prat, a on governa, no és capaç ni de defensar un projecte que ja està en marxa com La Llavor i guarda silenci, com la resta de partits al ple municipal, quan els i les afectades denuncien la situació davant d'ells.

Els i les persones que han okupat aquest espai l'han netejat, han treballat en la millora de les seves condicions i li estan donant un ús social i cultural. I en aquesta cadena de despropòsits, molt ens temem que si es produeix el desallotjament de la Llavor, sigui per tornar a deixar l'espai abandonat.

Aquesta situació es dóna en un context en el qual ni es cedeixen, ni es faciliten espais veritablement autogestionats ni es resol un dels problemes més vergonyosos que tenim actualment i del qual El Prat no n'és cap excepció: la coexistència de persones sense lloc a on viure o que es veuen forçades a compartir espais en condicions lamentables i d'habitatges i espais abandonats, propietat de bancs i d'especuladors que no en treuen més profit que, de vegades, beneficis econòmics.

Tot el nostre suport als i les companyes que okupen el COA La Llavor i a la lluita contra el seu desallotjament.

NO AL DESALLOTJAMENT DE LA LLAVOR!

ESPAIS AUTOGESTIONATS I AMB CONTROL SOCIAL!

ÚS SOCIAL DELS SOLARS I DELS IMMOBLES ABANDONATS!

El Prat de Llobregat, novembre de 2014

Alternativa d’Esquerres El Prat (AE-EP) 

Versió PDF

CAL CONVÈNCER ALS I LES TREBALLADORES PERQUÈ LA INDEPENDÈNCIA HO CANVÏI TOT

Versión en castellano: clica aquí

Un dels tres eixos de política general que vam proposar quan vam fer la crida a construir l’Alternativa d’Esquerres El Prat i que va quedar ratificat a la nostra primera assemblea del mes de març és “que no podem ser neutrals davant del dret a l’autodeterminació del poble català –com el de la resta de pobles de l’estat-: cal que el defensem, trencant amb la monarquia –hereva del franquisme- que els hi nega.”

Defensem l’autodeterminació de Catalunya perquè la història, llengua, cultura i costums propis contenen proves irrefutables de que som un poble oprimit i els catalans i les catalanes hem de poder escollir, entre moltes altres coses, quina organització territorial i quina relació amb la resta de pobles tenir. Però també considerem que l’exigència d’autodeterminació xoca de ple amb el caràcter opressor i imperialista del règim monàrquic espanyol, alhora que deixa i deixarà en evidència qui acompanyarà i assumirà la voluntat popular fins el final. Això comporta defensar una consulta com cal que plantegi al poble català si vol ser independent i exigir al Parlament que obeeixi la voluntat de la gent, encara que això suposi desobeir al tribunal constitucional, al govern espanyol, a la monarquia, etc. Per tant, l’autodeterminació de Catalunya, sobretot si la voluntat del poble és la independència, com ha estat el clam de milions de persones als carrers en les darreres mobilitzacions, suposa necessàriament la ruptura amb el règim i els aparells de l’estat espanyol.

La independència pot ser una eina per canviar-ho tot, o no. Perquè ho sigui, i segurament fins i tot perquè sigui una realitat, ha de ser una reivindicació que faci seva la classe treballadora. També els immigrants i fills i filles d’immigrants. L’exemple d’Escòcia és ben clar: quan els unionistes van fer servir l’estratègia de la por parlant de la fugida dels bancs, etc, el vot del sí a la independència va baixar en sectors burgesos i petit burgesos i va pujar en els sectors obrers i populars. I perquè fer que les i els treballadors facin seva la independència, aquesta ha de venir de la mà de canvis immediats i profunds. Davant la defensa de la permanència de Catalunya a la Unió Europea o de les amenaces d’expulsió, hem de defensar l’oportunitat que tenim de trencar amb l’UE dels bancs i el gran capital, deixant de pagar el deute i destinant aquests diners a crear treball, als serveis públics i a les necessitats de la gent.

La independència no ha de suposar cap allunyament amb la resta de treballadors de l’estat espanyol, sinó el contrari. Com expressava Diego Cañamero a l’acte central de la campanya de la CUP-AE a les eleccions al Parlament després d’afirmar que donava tot el suport a les reivindicacions d’independència “el día que Catalunya consiga todos sus derechos y bienestares y sea el pueblo el que gobierne, estaremos más cerca en Andalucía de conseguir también nuestros derechos.”  L’autodeterminació de Catalunya pot ser el primer pas cap a l’alliberament de tots els pobles de l’antic règim monàrquic hereu de Franco. I que siguin els pobles qui lliurement decideixin com s’organitzen i quina relació volen entre ells.

El Prat, octubre 2014

Alternativa d'Esquerres El Prat (AE-EP)

Versió per imprimir aquí

MANIFIESTO POR CATALUNYA DE UN ANDALUZ

Des de l'AE-EP volem compartir amb vosaltres el següent escrit d'un andalús sobre el dret a l'autodeterminació del poble català:

Manifiesto por Catalunya de un andaluz

Declaro que soy andaluz, por nacimiento, emoción y pasión. Que conozco (y amo) a Andalucía, desde Segura de la Sierra hasta Ayamonte, desde Terreros hasta El Rosal, pasando por los pueblos, ciudades, ríos, mares y cielos de La Judería, Triana, La Viña, El Perchel, San Miguel, El Albaicín, El Zapillo… Manifiesto mi identificación con la idea, obra y aliento de hombres como Blas de Infante, Díaz del Moral y mi amigo Pepe Aumente.

Manifiesto mi reconocimiento a la identidad andaluza, su habla y su cultura, expresada por la genialidad de andaluces universales como Velázquez, Juan Ramón, Maimónides, Machado, María Zambrano, García Lorca o Picasso.

Dicho esto, también declaro o manifiesto:

Mi identificación con el pueblo de Catalunya en su derecho inalienable de decidir sobre su adscripción y organización territorial y política, recogida en Artículo 1 de la Ley Internacional de Derechos Humanos y en el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos.

Mi apoyo personal, intelectual y político a su lucha contra el rancio nacionalismo opresor castellano- españolista, a su secular lucha en desigualdad contra la opresión de sus señas de identidad, lengua y cultura y a la tenacidad y firmeza del pueblo catalán.

Sin ambages de ningún tipo expreso mi apoyo a su afán de autodeterminación, soberanismo e independentismo, que corresponden a su identidad, opinión expresada masivamente en centenares de ocasiones, hechos y motivos.

Me declaro, emocional y físicamente, al lado de los millones de catalanes que han expresado su voluntad en las recientes manifestaciones de los tres últimos “11 de septiembre”. Estoy con (la estelada) en el “Abrazo”, la “V” y las concentraciones en los Ayuntamientos que se están celebrando en estos momentos.

Considero totalitaria, antidemócrata, parcial e imperialista, la actuación del Gobierno, el Consejo de Estado, el Tribunal Constitucional y los partidos centralistas y sucursalistas, fuente inagotable de corrupción y privilegios inadmisibles. Estoy en contra que el Estado Español se convierta en una cárcel de pueblos, sin ninguna garantía y derecho, frente a una idea medieval de “estado” y “nación”.

Supero la supuesta contradicción de mi formación no ocultada de marxista y no considero, por simplista y reduccionista, el movimiento nacionalista catalán como soportado y alentado exclusivamente por la burguesía, ya que resultaría despreciador e ignorante de la realidad social e histórica.

Como andaluz andalucista estoy con quien defiende y ama a su tierra, su identidad, su lengua y su cultura, sin olvidar en ningún momento la lucha y la reivindicación social ante la creciente y expansiva fuerza del capitalismo y el liberalismo económico, puestos en depredación de las clases populares y trabajadoras, incluida la decrépita oligarquía catalana representada iconográficamente por el señor Pujol.

Desde Andalucía, con amor, a Catalunya y los catalanes.

Publicado el 30 septiembre, 2014 por Lucas León. Ir a fuente.

SER O NO SER... UN PARTIDO EN EL PRAT: CRÓNICA DE UNA CENSURA

El pasado mes de septiembre, en una de nuestras reuniones periódicas y entre los temas tratados ese día, surge la idea de salir a la calle para darnos a conocer aprovechando la Fiesta Mayor del Prat los días del 26 al 29 de ese mismo mes. Simplemente se trata de instalar una mesa en alguna zona concurrida del Prat, para exponer quiénes somos y qué hacemos, teniendo un trato presencial con nuestros vecinos y vecinas del municipio.

Basándonos en nuestras experiencias organizando actividades de este tipo, escogemos la zona de calle Pompeu Fabra esquina Dolores Ibárruri, cerca de la entrada del recinto ferial pero desde fuera. Como es habitual, pedimos el permiso correspondiente en la OIAC del Ayuntamiento.

Días después de solicitar el permiso, nos convocan para una reunión con Quim Bartolomé, teniente de alcalde de Seguridad Ciudadana. Allí nos explica que únicamente las entidades pueden instalarse en el lugar que nosotros solicitamos por lo que, en nuestro caso, al tratarse de una plataforma política, solo se nos permite colocarnos dentro del recinto ferial como el resto de partidos o bien en cualquier calle del Prat que no interfiera en las actividades de la Fiesta Mayor. Preguntamos por el precio del espacio en la feria y nos aclaran que no debemos pagar nada.

Lo hablamos en grupo y decidimos que nos quedamos con la opción del espacio en el recinto ferial para lo cual volvemos a pedir otro permiso. Esta vez recibimos una llamada de la regidoría de Cultura para comunicarnos entre otras cosas que, contrario a lo que nos aclaran en un principio, tenemos que pagar algo más de 200 euros. Con el argumento de que somos un grupo que empieza, sin ánimo de lucro (si vendemos suficientes chapas, con suerte, sufragaremos los gastos de los boletines que hemos pagado de nuestro bolsillo), que contamos con presupuesto cero (al contrario de los grupos políticos anclados al Ayuntamiento como PSOE, PP o ICV que pueden permitirse carpas monumentales que llegan a eclipsar el resto de puestos) y que solo necesitamos un espacio mínimo para poder hacer nuestra difusión, finalmente conseguimos ahorrarnos ese desembolso. Volvemos a hablar con Cultura, confirmamos y comunicamos que no necesitamos un tiempo previo a la apertura para instalarnos, que montaremos el mismo día.

El viernes sobre las 18.30h, primer día de feria, dos compañeros acudimos a revisar el lugar que nosotros intuimos que es el nuestro. Decimos “intuir” porque la zona supuestamente asignada para Alternativa d’Esquerres (se nos indica verbalmente por teléfono) no está señalizada ni delimitada de ninguna manera y está sirviendo de parking sin que quede ni un metro cuadrado libre para colocar una simple mesa entre los coches que están aparcados.

El supuesto espacio reservado para AE-EP en el recinto ferial

También observamos que no tenemos punto de luz ni vemos la manera de hacer llegar electricidad a esa zona, nada estratégica por otro lado ya que el paso de gente por allí es muy poco fluido. Por dos veces pedimos al personal de seguridad que avise al responsable de organización para aclarar estos temas, pero nadie se presenta a hablar con nosotros. Tras más de dos horas esperando, decidimos irnos a casa hasta el día siguiente.

Resulta algo absurdo el hecho de que siendo Alternativa d’Esquerres El Prat una agrupación política aún en construcción y habiendo solicitado el permiso como una entidad o similar y no como un partido, podríamos habernos ubicado en nuestra primera opción sin problemas. ¿Cuál habría sido la diferencia? Por otra parte, hay que destacar que la respuesta que nos llega por escrito dice que el motivo de la negativa es que simplemente está prohibido por tratarse de los accesos al recinto, no habla de las diferencias entre ser partido o no. Y para más sorpresa, comprobamos sobre el terreno que este año había sido desplazada esa entrada a la feria y el lugar que habíamos solicitado  inicialmente estaba de camino pero no era punto de acceso a la feria sino que quedaba a más de cincuenta metros de la entrada.

La entrada a la feria, a más de 50 metros de la zona que habíamos solicitado inicialmente

Durante todo este proceso pasamos por diferentes fases: desconfianza por convocarnos para una reunión justo después de solicitar el permiso (algo que no nos había sucedido antes), alivio porque consideramos razonables los argumentos que se nos dan en esa reunión, y decepción al encontrarnos la zona más desfavorecida de todo el recinto, no habilitada para realizar nuestra actividad y sin explicaciones al respecto. Quizá todo esto se trate de una serie de malentendidos por temas burocráticos. O quizás es más cómodo tener supervisada una entidad “de marca blanca” que unas siglas políticas que puedan hacer temer por sus cómodos y arraigados cargos en el Ayuntamiento… Cada vez más vemos necesaria una auténtica alternativa de izquierdas en El Prat.

BUTLLETÍ 1 AE-EP. SETEMBRE 14

Ja tenim el primer butlletí de l'Alternativa d'Esquerres El Prat. 

Per veure'l sencer cliqueu els enllaços següents:

- Butlletí 1 AE-EP setembre 14. Versió en català.
- Boletín 1 AE-EP septiembre 14. Versión en castellano.

L’AE-EP SOBRE LA IMPUTACIÓ DE L’ALCALDE DEL PRAT PEL CAS DE LES DIETES DE LA FMC:

TEJEDOR, EL PROBLEMA NO ÉS SI SÓN SOUS O DIETES, EL PROBLEMA ÉS QUANT COBREU

Lluis Tejedor és un dels 41 alcaldes imputats pel cobrament de suposats sous encoberts justificats de la Federació Municipal de Catalunya com a dietes o desplaçaments. L’alcalde del Prat és, a més, el vicepresident de la FMC i ocupa, ni més ni menys, que el segon lloc en quantitat percebuda, darrera del president de la FMC, amb 12.870 euros. 

Més enllà de com acabi el cas o de si veritablement aquesta quantitat l’ha rebut en concepte de sou mensual o com a dieta i pagament puntual, allò més greu és el que no s’està jutjant i allò que ja se sap que és cert: les quantitats que cobra pels diferents càrrecs que té assignats. 

El seu sou anual com a alcalde és de 70.300 euros, un dels més alts de tot l’estat espanyol. També ha cobrat uns 27.000 euros a l’any en dietes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per unes 29 reunions, és a dir, a casi 1000 euros per reunió. De les dades que nosaltres coneixem, i és fàcil que d’ingressos en tingui més, el senyor Tejedor, cobra pels càrrecs esmentats més de 100.000 euros a l’any. 

A més, l’Ajuntament del Prat ha decidit tenir el màxim legal de tinents alcaldes, més que a moltes de les grans ciutats. Al Prat n’hi ha vuit mentre que, per exemple, a Barcelona en tenen cinc. Perceben per aquest concepte uns 55.400 euros a l’any: Juan Pedro Pérez Castro (PSC), Rafael Duarte Molina (ICV), Margarita García Domínguez (ICV), José García Pérez (PSC), Joaquim Bartolomé Capdevila (ICV), José Luis Olivera Acosta (PSC), Sergi Alegre Calero (ICV), Pilar Eslava Higueras (ICV). Alguns d’aquests tinents alcaldes estan també entre els cinc regidors i perceben, per una altra banda, entre 32.800 i 52.500 euros a l’any. Per diversos regidors hi ha una dieta de 500 per assistència a cada ple municipal, reunions algunes aquest any de poc més d’una hora. Al Prat, a més, hi ha un total de 10 assessors que cobren entre 51.500 i els 77.200 euros que s’emporta el coordinador d’urbanisme, pràcticament el mateix sou que el de president del govern de l’estat. 

En definitiva, més d’un milió d’euros se’n va a parar a als membres del govern municipal i a càrrecs de confiança, més que el milió d’euros destinat al tan publicitat pla anticrisi. I això en un Ajuntament governat per ICV i suposadament d’esquerres. 

El senyor Tejedor ha justificat recentment les seves retribucions dient que "és una dedicació amb responsabilitat". Potser hauria de preguntar als i les persones aturades del Prat si donar de menjar els fills sense prestacions és o no un càrrec de responsabilitat. O que pregunti als i les treballadores del Pompeu Fabra, a les quals han tret el lloc de treball injustificadament i sense donar la cara, si pal·liar les pèssimes polítiques en educació municipal i la manca de recursos és o no una dedicació de responsabilitat. O que pregunti als treballadors de Honeywell Frictions España SA (abans Jurid Ibérica SA), si jugar-se la salut treballant amb amiant i sense que l’empresa compleixi les mesures de seguretat necessàries és o no un càrrec de responsabilitat. 

Aquesta qüestió és una de les moltes que ens fan pensar que al Prat cal una veritable alternativa d’esquerres. Des de l’AE-EP proposem que el sou dels càrrecs polítics municipals sigui el de la mitjana de treballadores i treballadors dedicats als serveis municipals i que aquesta mesura formi part, amb unes altres, d’un pla d’estalvi per crear realment llocs de treball municipals pels aturats i millorar les condicions laborals dels que ja hi treballen. https://drive.google.com/file/d/0B7VLTbB7CmW1YjJyNGRrcmd2SlE/edit?usp=sharing

El Prat de Llobregat, setembre de 2014

ACCIONS CONTRA EL TANCAMENT ADMINISTRATIU DEL POMPEU FABRA

Membres de l'AE- EP participant de la recollida de SIGNATURES CONTRA TANCAMENT ADMINISTRATIU

 

En total, s'han recollit 1257 signatures en contra del tancament administratiu de l'escola Pompeu Fabra que han estat entregades al Departament d'ensenyament i a l' Ajuntament del Prat.

CONCENTRACIÓ CONTRA TANCAMENT ADMINISTRATIU

Comunicat de suport d’Alternativa d’Esquerres El Prat (AE-EP) a la lluita de les treballadores i famílies de l’escola Pompeu Fabra contra el tancament administratiu

Alternativa d’Esquerres El Prat de Llobregat vol donar tot el suport al professorat i les famílies de l’escola Pompeu Fabra, en la seva lluita per a aturar l’injust “tancament administratiu” que preparen la Generalitat i l’Ajuntament del Prat. Segons aquest, i al marge que les darreres proves de competències bàsiques han reflectit la millora del centre, tot el professorat apareix com a responsable d’una complicada realitat socio-econòmica per a la qual ni Generalitat ni Ajuntament han tingut una política per pal·liar.

AE-EP està convençuda que qualsevol millora que calgui aplicar en un o altre centre, passa en primer lloc pels recursos de que disposi –tant materials com humans-. Mentre el Departament ha anat aplicant retallades de plantilles, de substitucions -deixant als nostres fills i filles sense cobertura de substitucions durant més de 10 dies- i precaritzant la seva feina aplicant-los reduccions de jornada i sou com si es paguessin per hores el que és l’atenció a l’alumnat... no pot ser que la “millora” passi per a fer fora tot un claustre de professionals. I si tot això és responsabilitat de la Generalitat, què ha fet l’Ajuntament davant d’aquestes retallades? Què ha fet si el que creu és que hi ha problemes socio-econòmics en la zona? Ha tingut una política de creació de llocs de treball? O... podríem seguir preguntant-nos milers de coses, però de cap manera permetrem que al final, siguin els i les treballadores qui paguin la política dels governs de torn.

D’altra banda, no és la primera vegada que passa. L’ajuntament d’ICV-EUiA ja va ser còmplice del tancament del batxillerat i l’ESO a l’Illa dels Banyuls, en aplicació d’una LEC que ja havia trobat l’enfrontament de la comunitat educativa; o en la creació de l’institut-escola a St. Cosme, incrementant la guetització que ja patia el barri, o va ser dels ajuntaments “pilot” en la creació de la super-direcció del director de zona, a la qual també van beneir. Ara, enlloc d’exigir el centre escolar que faria falta per acollir els 12 grups “bolet”, que generen mancances d’espai i un augment de la ràtio alumnat/docents dels centres afectats, l’Ajuntament es torna a posar al costat de la Generalitat en una mesura que vulnera els drets dels i les treballadores i que no suposa cap millora de la qualitat educativa.

AE-EP reitera el seu suport a la comunitat educativa i es suma a l’exigència a ambdues administracions d’explicacions del “tancament administratiu” i, si tant malament s’ha fet, caldria anteposessin l’assumpció de responsabilitats dels càrrecs polítics que l’han avalat, tant a nivell del Baix Llobregat com de la regidoria municipal d’educació.

VINE A CONSTRUIR L'AE EP (JUNY 2014)

Al juny de 2014 vam fer públic el següent comunicat per donar a conèixer i convidar a la construcció de l'AE-EP.

VINE A CONSTRUÏR L'ALTERNATIVA D'ESQUERRES EL PRAT (AE-EP) AMB NOSALTRES!
Des del passat 14 de març ens trobem periòdicament, en reunions obertes, veïns/es i persones vinculades al Prat: treballadores (aturades o en actiu), estudiants i joves, pensionistes... gent amb algunes circumstàncies compartides i d'altres diferents, però amb l'objectiu comú de construir entre totes i tots una alternativa d'esquerres al poble, que doni realment resposta a les necessitats de les persones treballadores per davant dels interessos dels bancs, els grans empresaris o els polítics que els sostenen.
Per tal de poder desenvolupar polítiques a nivell local que suposin veritablement un canvi de les condicions de vida de la gent, trobem fonamental tenir clars uns eixos polítics generals que així ho permetin. Es per això que a la primera reunió de construcció de l'Alternativa d'Esquerres es van proposar, debatre i consensuar les següents bases polítiques:
· No podem parlar d’anticapitalisme sense exigir la ruptura amb la Unió Europea, i deixar de pagar el deute públic que ens arruïna i liquida els serveis públics.
· No podem ser neutrals davant del dret a l’autodeterminació del poble català –com el de la resta de pobles de l’estat-: cal que el defensem, trencant amb la monarquia –hereva del franquisme- que els hi nega.
· Som treballadores i treballadors i que, per assolir els nostres drets com a classe, hem de ser majoria els qui fem nostres els objectius esmentats, així com la lluita contra l’atur i els acomiadaments, les rebaixes salarials, els desnonaments, les retallades socials...
A partir de la segona reunió, i en coherència amb les bases esmentades, estem construint entre totes i tots un programa municipal que doni a la gent, com el nostre nom indica, una veritable Alternativa d'Esquerres.
La manera de construir aquest programa està sent, com pensem hauria de ser en tots els grups d'esquerra, des de baix, entre totes ho fem tot. Es porten propostes però passen per l'assemblea i les decisions es prenen de manera consensuada i si cal, es voten. Així es com hem concretat, per exemple, sigles i logo i així volem construir el programa.
Hem definit, per ordenar la feina, uns temes o eixos de treball: treball/laboral, serveis, democràcia i entorn, cadascun d'ells amb tota una sèrie de subapartats. De cada tema fem una recerca de dades objectives i la gent explica experiències reals relacionades, per tal de poder analitzar la situació actual en que es troba El Prat en cada qüestió. A partir d'aquí, es plantegen propostes i solucions a les situacions problemàtiques i als aspectes a millorar. Hem començant per la qüestió “treball/laboral” que trobem prioritària i fonamental per les condicions de vida de les persones i pensem que sí es poden canviar també des de polítiques municipals que les posin per davant de les grans contrates privades o els interessos i deutes que es paguen als bancs.
I com que la nostra idea és que l'Alternativa d'Esquerres – El Prat sigui construïda pel màxim de gent possible, si compartiu les nostres bases generals, us convidem a que la construïu amb nosaltres. La propera reunió és:
DIVENDRES 20 DE JUNY, A LES 18H AL CENTRE CÍVIC SANT JORDI – RIBERA BAIXA

PRIMERA ASSEMBLEA DE CONSTRUCCIÓ DE L'ALTERNATIVA D'ESQUERRES EL PRAT

El passat 14 de març de 2014 va tenir lloc la primera assemblea de construcció de l'Alternativa d'Esquerres El Prat.  No hi vam fer acta com a tal, però aquí trobareu un resum d'algunes idees que van sortir.

CRIDA A LA CONSTRUCCIÓ D'UNA ALTERNATIVA D'ESQUERRES AL PRAT

Aquí podeu trobar el document de  crida a la construcció d'una Alternativa d'Esquerres al Prat que va donar lloc a la nostra primera assemblea el passat divendres 14 de març de 2014.