dimecres, 16 de desembre del 2015

L'AE El Prat sobre la investidura i les negociacions amb JxS:

CAP XANTATGE "MAS"!


Des de l'Alternativa d'Esquerres El Prat, com a organització que forma part de la CUP-Crida Constituent, volem fer públiques algunes consideracions sobre la investidura i les negociacions que s'estan duent a terme amb Junts pel Sí:

Estem d'acord, com s'ha vingut dient aquests mesos, en que és important parlar del “què”, del “com” i del “quan” es durà a terme el mandat que té el futur govern i la majoria del Parlament de Catalunya per dur a terme la ruptura amb l'Estat espanyol. Però no estem d'acord en que el “qui” sigui una qüestió secundària ni que hagi d'estar supeditada a la resta. En aquest cas, el “qui” condiciona el “què”, el “com” i el “quan”, com ha quedat palès quan el “qui” s'ha anomenat Artur Mas.
El 19 de desembre del 2012 CiU i ERC van signar un acord de governabilitat que investia a Mas president i que ja incloïa, entre d'altres, la creació de les estructures d'estat i un pla de millora de les polítiques socials. Al llarg d'aquests quatre anys l'únic que s'ha convertit en realitat han estat les retallades i els atacs a les classes treballadores i populars que, amb l'argument del moment històric, han comptat amb la complicitat d'una ERC que des d'aleshores viu sotmesa als xantatges i voluntats de Convergència i de Mas.
El govern d’Artur Mas ha dut a terme retallades històriques en educació i sanitat, ha privatitzat, ha estat esquitxat per múltiples casos de corrupció, ha ordenat represàlies i exercit reiteradament d'acusació particular contra persones detingudes per lluitar, ha pagat a empreses mentre acomiadaven treballadores, ha privatitzat, ha venut patrimoni públic, etc. I mentre ho feia, parlava del procés sobiranista com si l'estigués impulsant, quan l'únic que feia era utilitzar-lo per tapar els seus atacs a les classes treballadores i populars. Per culpa d'aquest govern, molta gent treballadora no veu el procés d'independència de Catalunya com una oportunitat de canvi a millor sinó com la cortina de fum de Mas perquè, mentre ell parlava del procés, els hospitals públics tancaven habitacions, les escoles acomiadaven mestres, milers de persones eren desnonades de casa seva, etc.
Estem convençudes que Artur Mas no és “l'actiu principal” del procés d'independència, tal i com alguns el volen pintar. Més aviat, s'ha hagut d'adaptar i anar més enllà del que hagués volgut per evitar que li passés per sobre el veritable actiu principal del procés, que no som uns altres que els milions de persones que hem sortit any rere any al carrer en les mobilitzacions més massives dels darrers anys a Europa i possiblement al món. I si fa quatre anys li servien per desviar l'atenció de les seves polítiques a l'espera d'una oferta del govern de l'estat per millorar el pacte fiscal, la continuïtat de les mobilitzacions, l'augment de l'independentisme i l'absència de cap oferta de l'estat, l'han fet arribar al 27S no sense abans haver estat ell mateix qui ha anat dilatant i allargant els tempos del procés a l'espera de l'esmentada oferta o de que aquest s'anés desinflant.
Vam patir tres anys de govern Mas amb el focus mediàtic posat en la promesa del referèndum d'autodeterminació de Catalunya. En tot moment era evident que per a que fos vinculant caldria desobeir al Tribunal Constitucional i a l'Estat espanyol. Però poc abans del 9N, quan va passar el que era previsible (la declaració d'inconstitucionalitat del TC), ho va utilitzar per convertir el referèndum promès en un “procés de participació ciutadana no vinculant”. Curiosament, més de dos milions de catalanes i catalans vam desobeir igualment al TC, però per fer un acte simbòlic. Si els resultats del 9N no van ser vinculants és per que Artur Mas no va voler. Es van acordar aleshores les eleccions plebiscitàries i, tot i que tothom coincidia que calia fer-les el més aviat possible (es parlava del març) no es van fer fins el setembre... perquè Mas no va voler.
Hi ha prou evidències de que si Artur Mas no vol deixar de ser president de cap manera no és (o no només és) per una qüestió d'ego personal sinó per continuar tenint la palanca de fre que ha anat fent servir al llarg del procés, prioritzant sempre el manteniment del seu poder i els privilegis de la classe a la qual representa per sobre de la pròpia independència. El poder de convocar o no eleccions és l'eina per dictar els tempos del procés i un arma per fer xantatge en les mans d'Artur Mas. Així ho va fer també, quan condicionava la celebració del 27S a que hi hagués una candidatura que li permetés mantenir-se en el poder ja que era sabedor que si es presentaven com a CdC tenia molts números de que la presidència de la Generalitat acabés passant a mans d'ERC. I tot i que la seva primera opció passava per segrestar també a la CUP-CC i així silenciar el discurs de la independència “per canviar-ho tot”, Junts pel Sí ja reunia els requisits que ell exigia: amagar CdC i amagar-se ell a la campanya però mantenir poders i privilegis després del 27S.
Ara, quan l'aritmètica electoral ens ha posat en aquesta cruïlla complexa, Artur Mas i CdC fan allò que han fet aquests anys: avantposar el manteniment del seu poder i els seus privilegis a la pròpia independència de Catalunya i fer xantatge a les catalanes i catalans fent entendre sense dir-ho que si no és com ells volen, no serà. Però és més, per tots els precedents que expliquem, nosaltres pensem que si és amb ell al poder, directament la independència no serà. Pocs dies abans de les eleccions deia el convergent Oriol Amat, número set de JxS, que encara calia esperar una oferta de l'estat posterior al 27S i que, arribat el cas, es podria valorar i sotmetre a votació. I més recentment i ja passades les eleccions, Francesc Homs, cap de llista de CdC a les estatals del 20D, fixava unes condicions per arribar a un pacte d'investidura amb la CUP-CC que passaven per: un acord d'estabilitat parlamentària a més del vot d'investidura (és a dir, lligar-nos de peus i mans i que votem els pressupostos a favor, entre d'altres); la seguretat jurídica (que és incompatible amb la ruptura amb el marc legal espanyol si no és d'acord amb el propi estat) la voluntat de diàleg, negociació i pacte (és a dir, seguir esperant una oferta de pacte fiscal o similar); i, finalment, el "compromís inequívoc" amb la Unió Europea (és a dir, garantir que en qualsevol cas, seguirem pagant el deute i sotmeses a la Troika).
Creiem que seria un enorme error investir a Mas a canvi d'un pla de xoc per molt que ens el venguin com a “real i concret”. Perquè qui ens el vol vendre és un dels màxims responsables de que allò “concret i real” sigui “la pobresa i la desigualtat que ens ofega i estreny”. Humilment, creiem que a hores d'ara hauríem de tenir més clar que les promeses d'alguns mai no acaben en fets reals i concrets, per molts acords de garanties que acceptin signar. Tot ho aguanta el paper, fins que arriba el temps dels fets i esdevé paper mullat.
Però encara que es duguessin a terme, ni el pla de xoc que proposa JxS ni tampoc el que es proposa al document “Fil a l'agulla” són compatibles amb el nostre pla de xoc. Les bases del pla de xoc de la CUP-Crida Constituent s'expliquen clarament al nostre “Programa plebiscitari pel 27S” que, a diferència dels altres dos, sí va ser debatut i esmenat col·lectivament i aprovat en una assemblea i que, a diferència dels altres dos, deixa ben clar que no es pot atendre les necessitats de la gent gestionant les engrunes que ens queden del pagament del deute i dels dictats de la Troika i que, per poder dur a terme les mesures urgents que calen, s'ha de deixar de pagar el deute. Deixar de costat el pla de xoc del nostre programa pel 27S (que no era de màxims sinó del que es va considerar urgent i concret per al moment actual) i acordar un altre “low cost” com el que ara es planteja és traspassar la línia que separa la política rupturista de la reformista i és, per la via dels fets, avalar el plantejament de la socialdemocràcia de que les millores necessàries per a la gent treballadora són compatibles amb el sistema capitalista i amb el manteniment dels privilegis de la burgesia.
Un altra qüestió preocupant és que s'arribi a un acord que ens generi compromisos posteriors com ara votar a favor d'uns pressupostos que tornaran a posar el deute per davant de les persones, a afavorir oligarques i perpetuar retallades, entre d'altres. Nosaltres no podem caure a ser còmplices d'uns pressupostos i unes polítiques que tornaran a ser de misèria per a moltíssima gent. Al contrari, nosaltres haurem d'impulsar la lluita per aturar-los com ho hem vingut fent els darrers anys.
Per que estem convençudes que tant la independència com la millora de les condicions de vida dels i les treballadores les aconseguirem al carrer ho diem ben clar:

NO a l'investidura d’Artur Mas!

NO a signar un pla de xoc de gestió de la misèria ni cap acord que ens lligui de peus i mans!

dimecres, 9 de desembre del 2015

CAMPANYA DE SOLIDARITAT AMB EL POBLE SIRIÀ

Divendres 11 de desembre a les 19:00 hores a la sala de conferències del Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa (C/Dolores Ibarruri, 45-47, El Prat) durem a terme un acte solidari amb el poble sirià que inclourà:
 - Xerrada-debat amb Cristina Mas (periodista, militant de Lluita Internacionalista i membre del Comitè Català de Suport al Poble Sirià ) i un/a membre de la Comunitat Siriana a Catalunya. Debatrem sobre la situació a Síria i els seus orígens i conseqüències (crisi de refugiats, ISIS, etc.).


- Recollida de productes de primera necessitat (al cartell es detallen els productes que es poden portar) que es faran arribar a la població que es troba l'interior de Síria. Adjuntem una carta que dóna detalls de com s'està duent a terme aquesta campanya d'ajuda humanitària. 



A més de l'acte solidari de divendres, també són punts de recollida al Prat fins el dia 10 de desembre: 
COA La Llavor: (C/Penedès, 2, dilluns i dijous de 19 a 21h i dies amb activitats programades. 
AVV Sant Jordi Ribera Baixa: (oficina del Centre Cívic. Dimarts de 10 a 12 h i Dijous de 18 a 20 h)
Escola Josep Tarradellas: (horari escolar)


Esperem que les xerrades i la campanya humanitària que s'estan duent a terme a diferents poblacions generin i ampliin la consciència social sobre la situació que pateixen tant els milions de persones que han hagut de marxar de Síria com les que encara es troben allà. Esperem també que aquestes i d'altres iniciatives solidàries puguin comptar amb la participació, continuïtat i dimensió necessàries per poder generar el veritable ajut que tantíssim necessita el poble sirià. 


Us animem a participar-hi i a fer-ne difusió!
Rebeu una cordial salutació!



Alternativa d'Esquerres El Prat