CAP XANTATGE "MAS"!
Des
de l'Alternativa d'Esquerres El Prat, com a organització que forma
part de la CUP-Crida Constituent, volem fer públiques algunes
consideracions sobre la investidura i les negociacions que s'estan
duent a terme amb Junts pel Sí:
Estem
d'acord, com s'ha vingut dient aquests mesos, en que és important
parlar del “què”, del “com” i del “quan” es durà a
terme el mandat que té el futur govern i la majoria del Parlament de
Catalunya per dur a terme la ruptura amb l'Estat espanyol. Però no
estem d'acord en que el “qui” sigui una qüestió secundària ni
que hagi d'estar supeditada a la resta. En aquest cas, el “qui”
condiciona el “què”, el “com” i el “quan”, com ha quedat
palès quan el “qui” s'ha anomenat Artur Mas.
El
19 de desembre del 2012 CiU i ERC van signar un acord de
governabilitat que investia a Mas president i que ja incloïa, entre
d'altres, la creació de les estructures d'estat i un pla de millora
de les polítiques socials. Al llarg d'aquests quatre anys l'únic
que s'ha convertit en realitat han estat les retallades i els atacs a
les classes treballadores i populars que, amb l'argument del moment
històric, han comptat amb la complicitat d'una ERC que des
d'aleshores viu sotmesa als xantatges i voluntats de Convergència i
de Mas.
El
govern d’Artur Mas ha dut a terme retallades històriques en
educació i sanitat, ha privatitzat, ha estat esquitxat per múltiples
casos de corrupció, ha ordenat represàlies i exercit reiteradament
d'acusació particular contra persones detingudes per lluitar, ha
pagat a empreses mentre acomiadaven treballadores, ha privatitzat, ha
venut patrimoni públic, etc. I mentre ho feia, parlava del procés
sobiranista com si l'estigués impulsant, quan l'únic que feia era
utilitzar-lo per tapar els seus atacs a les classes treballadores i
populars. Per culpa d'aquest govern, molta gent treballadora no veu
el procés d'independència de Catalunya com una oportunitat de canvi
a millor sinó com la cortina de fum de Mas perquè, mentre ell
parlava del procés, els hospitals públics tancaven habitacions, les
escoles acomiadaven mestres, milers de persones eren desnonades de
casa seva, etc.
Estem
convençudes que Artur Mas no és “l'actiu principal” del procés
d'independència, tal i com alguns el volen pintar. Més aviat, s'ha
hagut d'adaptar i anar més enllà del que hagués volgut per evitar
que li passés per sobre el veritable actiu principal del procés,
que no som uns altres que els milions de persones que hem sortit any
rere any al carrer en les mobilitzacions més massives dels darrers
anys a Europa i possiblement al món. I si fa quatre anys li servien
per desviar l'atenció de les seves polítiques a l'espera d'una
oferta del govern de l'estat per millorar el pacte fiscal, la
continuïtat de les mobilitzacions, l'augment de l'independentisme i
l'absència de cap oferta de l'estat, l'han fet arribar al 27S no
sense abans haver estat ell mateix qui ha anat dilatant i allargant
els tempos del procés a l'espera de l'esmentada oferta o de que
aquest s'anés desinflant.
Vam
patir tres anys de govern Mas amb el focus mediàtic posat en la
promesa del referèndum d'autodeterminació de Catalunya. En tot
moment era evident que per a que fos vinculant caldria desobeir al
Tribunal Constitucional i a l'Estat espanyol. Però poc abans del
9N, quan va passar el que era previsible (la declaració
d'inconstitucionalitat del TC), ho va utilitzar per convertir el
referèndum promès en un “procés de participació ciutadana no
vinculant”. Curiosament, més de dos milions de catalanes i
catalans vam desobeir igualment al TC, però per fer un acte
simbòlic. Si els resultats del 9N no van ser vinculants és per que
Artur Mas no va voler. Es van acordar aleshores les eleccions
plebiscitàries i, tot i que tothom coincidia que calia fer-les el
més aviat possible (es parlava del març) no es van fer fins el
setembre... perquè Mas no va voler.
Hi
ha prou evidències de que si Artur Mas no vol deixar de ser
president de cap manera no és (o no només és) per una qüestió
d'ego personal sinó per continuar tenint la palanca de fre que ha
anat fent servir al llarg del procés, prioritzant sempre el
manteniment del seu poder i els privilegis de la classe a la qual
representa per sobre de la pròpia independència. El poder de
convocar o no eleccions és l'eina per dictar els tempos del procés
i un arma per fer xantatge en les mans d'Artur Mas. Així ho va fer
també, quan condicionava la celebració del 27S a que hi hagués una
candidatura que li permetés mantenir-se en el poder ja que era
sabedor que si es presentaven com a CdC tenia molts números de que
la presidència de la Generalitat acabés passant a mans d'ERC. I tot
i que la seva primera opció passava per segrestar també a la CUP-CC
i així silenciar el discurs de la independència “per canviar-ho
tot”, Junts pel Sí ja reunia els requisits que ell exigia: amagar
CdC i amagar-se ell a la campanya però mantenir poders i privilegis
després del 27S.
Ara,
quan l'aritmètica electoral ens ha posat en aquesta cruïlla
complexa, Artur Mas i CdC fan allò que han fet aquests anys:
avantposar el manteniment del seu poder i els seus privilegis a la
pròpia independència de Catalunya i fer xantatge a les catalanes i
catalans fent entendre sense dir-ho que si no és com ells volen, no
serà. Però és més, per tots els precedents que expliquem,
nosaltres pensem que si és amb ell al poder, directament la
independència no serà. Pocs dies abans de les eleccions deia el
convergent Oriol Amat, número set de JxS, que encara calia esperar
una oferta de l'estat posterior al 27S i que, arribat el cas, es
podria valorar i sotmetre a votació. I més recentment i ja
passades les eleccions, Francesc Homs, cap de llista de CdC a les
estatals del 20D, fixava unes condicions per arribar a un pacte
d'investidura amb la CUP-CC que passaven per: un acord d'estabilitat
parlamentària a més del vot d'investidura (és a dir, lligar-nos de
peus i mans i que votem els pressupostos a favor, entre d'altres); la
seguretat jurídica (que és incompatible amb la ruptura amb el marc
legal espanyol si no és d'acord amb el propi estat) la voluntat de
diàleg, negociació i pacte (és a dir, seguir esperant una oferta
de pacte fiscal o similar); i, finalment, el "compromís
inequívoc" amb la Unió Europea (és a dir, garantir que en
qualsevol cas, seguirem pagant el deute i sotmeses a la Troika).
Creiem
que seria un enorme error investir a Mas a canvi d'un pla de xoc per
molt que ens el venguin com a “real i concret”. Perquè qui ens
el vol vendre és un dels màxims responsables de que allò “concret
i real” sigui “la pobresa i la desigualtat que
ens ofega i estreny”. Humilment, creiem que a hores d'ara hauríem
de tenir més clar que les promeses d'alguns mai no acaben en fets
reals i concrets, per molts acords de garanties que acceptin signar.
Tot ho aguanta el paper, fins que arriba el temps dels fets i esdevé
paper mullat.
Però
encara que es duguessin a terme, ni el pla de xoc que proposa JxS ni
tampoc el que es proposa al document “Fil a l'agulla” són
compatibles amb el nostre pla de xoc. Les bases del pla de xoc de la
CUP-Crida Constituent s'expliquen clarament al nostre “Programa
plebiscitari pel 27S”
que, a diferència dels altres dos, sí va ser debatut i esmenat
col·lectivament i aprovat en una assemblea i que, a diferència dels
altres dos, deixa ben clar que no es pot atendre les necessitats de
la gent gestionant les engrunes que ens queden del pagament del deute
i dels dictats de la Troika i que, per poder dur a terme les mesures
urgents que calen, s'ha de deixar de pagar el deute. Deixar de costat
el pla de xoc del nostre programa pel 27S (que no era de màxims sinó
del que es va considerar urgent i concret per al moment actual) i
acordar un altre “low cost” com el que ara es planteja és
traspassar la línia que separa la política rupturista de la
reformista i és, per la via dels fets, avalar el plantejament de la
socialdemocràcia de que les millores necessàries per a la gent
treballadora són compatibles amb el sistema capitalista i amb el
manteniment dels privilegis de la burgesia.
Un
altra qüestió preocupant és que s'arribi a un acord que ens generi
compromisos posteriors com ara votar a favor d'uns pressupostos que
tornaran a posar el deute per davant de les persones, a afavorir
oligarques i perpetuar retallades, entre d'altres. Nosaltres no podem
caure a ser còmplices d'uns pressupostos i unes polítiques que
tornaran a ser de misèria per a moltíssima gent. Al contrari,
nosaltres haurem d'impulsar la lluita per aturar-los com ho hem
vingut fent els darrers anys.
Per
que estem convençudes que tant la independència com la millora de
les condicions de vida dels i les treballadores les aconseguirem al
carrer ho diem ben clar:
NO
a l'investidura d’Artur Mas!
