L'AE-EP CONTRA EL DESALLOTJAMENT DEL C.O.A. “LA LLAVOR”

Des de l'Alternativa d'Esquerres El Prat manifestem el nostre total rebuig al procediment iniciant per desallotjar el Casal Okupat Autogestionat La Llavor. Es sorprenent la velocitat amb la qual s'estan produint els tràmits jurídics en comparació al temps que es triga habitualment quan el gran empresari o el terratinent és el denunciat i no el denunciant. També sorprèn el poc temps que triga a denunciar l'ocupació de l'espai el propietari legal, de la poderosa família burgesa barcelonina dels Bertrand, que mai n'ha fet ús i que el té abandonat des de fa quinze anys amb el deteriorament que això genera.

El que cada cop sorprèn menys és veure la doble cara d'ICV-EUiA que, mentre en alguns llocs “defensa el reaprofitament de solars abandonats per convertir-los en espais d’ús social pel barri” http://www.iniciativa.cat/girona/news/43176, o “participa en la festa contra el desallotjament de la nau de Puigcerdà” http://www.iniciativa.cat/bcn/news/45552, al Prat, a on governa, no és capaç ni de defensar un projecte que ja està en marxa com La Llavor i guarda silenci, com la resta de partits al ple municipal, quan els i les afectades denuncien la situació davant d'ells.

Els i les persones que han okupat aquest espai l'han netejat, han treballat en la millora de les seves condicions i li estan donant un ús social i cultural. I en aquesta cadena de despropòsits, molt ens temem que si es produeix el desallotjament de la Llavor, sigui per tornar a deixar l'espai abandonat.

Aquesta situació es dóna en un context en el qual ni es cedeixen, ni es faciliten espais veritablement autogestionats ni es resol un dels problemes més vergonyosos que tenim actualment i del qual El Prat no n'és cap excepció: la coexistència de persones sense lloc a on viure o que es veuen forçades a compartir espais en condicions lamentables i d'habitatges i espais abandonats, propietat de bancs i d'especuladors que no en treuen més profit que, de vegades, beneficis econòmics.

Tot el nostre suport als i les companyes que okupen el COA La Llavor i a la lluita contra el seu desallotjament.

NO AL DESALLOTJAMENT DE LA LLAVOR!

ESPAIS AUTOGESTIONATS I AMB CONTROL SOCIAL!

ÚS SOCIAL DELS SOLARS I DELS IMMOBLES ABANDONATS!

El Prat de Llobregat, novembre de 2014

Alternativa d’Esquerres El Prat (AE-EP) 

Versió PDF

CAL CONVÈNCER ALS I LES TREBALLADORES PERQUÈ LA INDEPENDÈNCIA HO CANVÏI TOT

Versión en castellano: clica aquí

Un dels tres eixos de política general que vam proposar quan vam fer la crida a construir l’Alternativa d’Esquerres El Prat i que va quedar ratificat a la nostra primera assemblea del mes de març és “que no podem ser neutrals davant del dret a l’autodeterminació del poble català –com el de la resta de pobles de l’estat-: cal que el defensem, trencant amb la monarquia –hereva del franquisme- que els hi nega.”

Defensem l’autodeterminació de Catalunya perquè la història, llengua, cultura i costums propis contenen proves irrefutables de que som un poble oprimit i els catalans i les catalanes hem de poder escollir, entre moltes altres coses, quina organització territorial i quina relació amb la resta de pobles tenir. Però també considerem que l’exigència d’autodeterminació xoca de ple amb el caràcter opressor i imperialista del règim monàrquic espanyol, alhora que deixa i deixarà en evidència qui acompanyarà i assumirà la voluntat popular fins el final. Això comporta defensar una consulta com cal que plantegi al poble català si vol ser independent i exigir al Parlament que obeeixi la voluntat de la gent, encara que això suposi desobeir al tribunal constitucional, al govern espanyol, a la monarquia, etc. Per tant, l’autodeterminació de Catalunya, sobretot si la voluntat del poble és la independència, com ha estat el clam de milions de persones als carrers en les darreres mobilitzacions, suposa necessàriament la ruptura amb el règim i els aparells de l’estat espanyol.

La independència pot ser una eina per canviar-ho tot, o no. Perquè ho sigui, i segurament fins i tot perquè sigui una realitat, ha de ser una reivindicació que faci seva la classe treballadora. També els immigrants i fills i filles d’immigrants. L’exemple d’Escòcia és ben clar: quan els unionistes van fer servir l’estratègia de la por parlant de la fugida dels bancs, etc, el vot del sí a la independència va baixar en sectors burgesos i petit burgesos i va pujar en els sectors obrers i populars. I perquè fer que les i els treballadors facin seva la independència, aquesta ha de venir de la mà de canvis immediats i profunds. Davant la defensa de la permanència de Catalunya a la Unió Europea o de les amenaces d’expulsió, hem de defensar l’oportunitat que tenim de trencar amb l’UE dels bancs i el gran capital, deixant de pagar el deute i destinant aquests diners a crear treball, als serveis públics i a les necessitats de la gent.

La independència no ha de suposar cap allunyament amb la resta de treballadors de l’estat espanyol, sinó el contrari. Com expressava Diego Cañamero a l’acte central de la campanya de la CUP-AE a les eleccions al Parlament després d’afirmar que donava tot el suport a les reivindicacions d’independència “el día que Catalunya consiga todos sus derechos y bienestares y sea el pueblo el que gobierne, estaremos más cerca en Andalucía de conseguir también nuestros derechos.”  L’autodeterminació de Catalunya pot ser el primer pas cap a l’alliberament de tots els pobles de l’antic règim monàrquic hereu de Franco. I que siguin els pobles qui lliurement decideixin com s’organitzen i quina relació volen entre ells.

El Prat, octubre 2014

Alternativa d'Esquerres El Prat (AE-EP)

Versió per imprimir aquí

MANIFIESTO POR CATALUNYA DE UN ANDALUZ

Des de l'AE-EP volem compartir amb vosaltres el següent escrit d'un andalús sobre el dret a l'autodeterminació del poble català:

Manifiesto por Catalunya de un andaluz

Declaro que soy andaluz, por nacimiento, emoción y pasión. Que conozco (y amo) a Andalucía, desde Segura de la Sierra hasta Ayamonte, desde Terreros hasta El Rosal, pasando por los pueblos, ciudades, ríos, mares y cielos de La Judería, Triana, La Viña, El Perchel, San Miguel, El Albaicín, El Zapillo… Manifiesto mi identificación con la idea, obra y aliento de hombres como Blas de Infante, Díaz del Moral y mi amigo Pepe Aumente.

Manifiesto mi reconocimiento a la identidad andaluza, su habla y su cultura, expresada por la genialidad de andaluces universales como Velázquez, Juan Ramón, Maimónides, Machado, María Zambrano, García Lorca o Picasso.

Dicho esto, también declaro o manifiesto:

Mi identificación con el pueblo de Catalunya en su derecho inalienable de decidir sobre su adscripción y organización territorial y política, recogida en Artículo 1 de la Ley Internacional de Derechos Humanos y en el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos.

Mi apoyo personal, intelectual y político a su lucha contra el rancio nacionalismo opresor castellano- españolista, a su secular lucha en desigualdad contra la opresión de sus señas de identidad, lengua y cultura y a la tenacidad y firmeza del pueblo catalán.

Sin ambages de ningún tipo expreso mi apoyo a su afán de autodeterminación, soberanismo e independentismo, que corresponden a su identidad, opinión expresada masivamente en centenares de ocasiones, hechos y motivos.

Me declaro, emocional y físicamente, al lado de los millones de catalanes que han expresado su voluntad en las recientes manifestaciones de los tres últimos “11 de septiembre”. Estoy con (la estelada) en el “Abrazo”, la “V” y las concentraciones en los Ayuntamientos que se están celebrando en estos momentos.

Considero totalitaria, antidemócrata, parcial e imperialista, la actuación del Gobierno, el Consejo de Estado, el Tribunal Constitucional y los partidos centralistas y sucursalistas, fuente inagotable de corrupción y privilegios inadmisibles. Estoy en contra que el Estado Español se convierta en una cárcel de pueblos, sin ninguna garantía y derecho, frente a una idea medieval de “estado” y “nación”.

Supero la supuesta contradicción de mi formación no ocultada de marxista y no considero, por simplista y reduccionista, el movimiento nacionalista catalán como soportado y alentado exclusivamente por la burguesía, ya que resultaría despreciador e ignorante de la realidad social e histórica.

Como andaluz andalucista estoy con quien defiende y ama a su tierra, su identidad, su lengua y su cultura, sin olvidar en ningún momento la lucha y la reivindicación social ante la creciente y expansiva fuerza del capitalismo y el liberalismo económico, puestos en depredación de las clases populares y trabajadoras, incluida la decrépita oligarquía catalana representada iconográficamente por el señor Pujol.

Desde Andalucía, con amor, a Catalunya y los catalanes.

Publicado el 30 septiembre, 2014 por Lucas León. Ir a fuente.