Contra la consigna xenòfoba “primer els de casa” nosaltres diem “primer les persones”. Contra la disjuntiva de qui va primer en el repartiment de la misèria dels ajuts socials, nosaltres diem abans la gent (immigrant i autòctona per igual) que els bancs i les grans empreses.
Si a l'estat espanyol no crescut ràpidament un partit de l'extrema dreta en la mateixa mesura en que ho han fet a d'altres països d'Europa és probablement perquè el Partit Popular conserva dintre seu una part important d'aquest sector ideològic i d'aquest discurs. El seu màxim representant al Prat i diputat al congreso de l'estat espanyol, Antonio Gallego, amb articles com el publicat al nº197 de la revista municipal (la que paguem entre totes) n'és un exemple . Però la xenofòbia no és excepcional d'ell, ni ve d'ara, sinó que es tracta d'un recurs que, històricament han fet servir la burgesia i la dreta (i no tan dreta) en temps de crisi.
Els immigrants, que han arribat en molts casos de llocs constantment espoliats per colonitzadors i capitalistes són ara assenyalats pels propis culpables de les seves i les nostres misèries. La llei d'estrangeria i la resta de polítiques d'immigració capitalistes, que deixen sense drets a les persones immigrades, suposadament per “protegir” a les autòctones, són en realitat part de l'estratègia per rebaixar-nos les condicions laborals a tots i totes les treballadores. Els i les immigrants sense papers pateixen la seva pròpia “reforma laboral”: cap contracte, cap dret, cap prestació, etc. En temps de bonança aquest “low cost” ha servit a l'empresari per imposar salaris baixos amb l'amenaça de que d'altres ho podíen fer encara per menys. I en temps de crisi, els mateixos que la provoquen però que no la pateixen, fan servir discursos racistes i xenòfobs per dividir la classe obrera (ja sigui immigrant d’ara, de fa 50 anys o de “tota la vida”) per a garantir-se els privilegis i l’enriquiment.
Malauradament, sí hi ha gent treballadora que cau en comprar el discurs de que la culpa és dels que han vingut de fora. Rumors falsos sobre que reben més ajuts o que els donen treball abans s'escampen generant rebuig de gent que s'ho creu. Qui recordi les promeses electorals del PP abans de les eleccions i comprovi quantes n’han complert constatarà que la mentida està a l'ordre del dia. A finals de 2013 (i no ens consta que hi hagi canvis en aquest sentit) segons dades de l'Ajuntament de Barcelona no hi havia cap llei (municipal, autonòmica o estatal) o criteri de selecció per accedir a les ajudes socials que prioritzin ser estranger per tal d’obtenir una prestació social ni tampoc ajudes públiques especials per a immigrants segons la seva nacionalitat. El percentatge de persones immigrants ateses als Serveis Socials de qualsevol ajuntament és proporcional a la població estrangera resident. No només es fals i malintencionat que acaparin la despesa de serveis socials, sinó que no hem d’oblidar que les persones immigrants sense papers ni empadronament no tenen cap mena de dret llevat que s’estiguin morint. Per contra, el que sembla oblidar-se és la gran reducció de les PIRMI que deixa moltes famílies sense un suport econòmic d’urgència i el vergonyós retard en la prestació que contempla la llei de la dependència.
Però si els missatges xenòfobs s'estenen per zones obreres quan creix l'atur i la precarietat és també perquè les organitzacions que s’anomenen d'esquerra no combaten directament l'orígen dels problemes i sovint es dediquen més a gestionar el repartiment de la misèria que a plantejar polítiques de ruptura que assenyalin i facin pagar els veritables cuplables. L’ajuntament del Prat no n’és una excepció i, per posar un exemple, al pressupost municipal de 2014, va dedicar uns 6 milions d'euros a pagar deutes a bancs i un milió a l'anomenat i publicitat “Pla extraordinari de lluita contra la crisi”(gran part destinat a ajuts a empreses, per cert).
Una política d’esquerres municipal passaria per crear llocs de treball dignes i a remunicipalitzar serveis que en el seu moment es van traspassar a empreses com Urbaser de Florentino Pérez. Torna a ser essencial que l'esquerra plantegi polítiques de ruptura amb institucions que han demostrat que només estan al servei dels grans capitalistes. Els milers de milions d'euros que van a parar a bancs privats en concepte d'interessos del deute, que ja està més que pagat i que és tot ell ilegítim, s'ha de destinar immediatament a les necessitats de la gent, sigui autòctona o nouvinguda.
I un ajuntament anomenat d’esquerres també hauria de comptar amb mitjans de comunicació públics i oberts a tothom ja que els paguem entre totes i tots. Potser així, igual que llegim missatges xenòfobs com els de l'Antonio Gallego, també podriem llegir les moltes respostes que ha rebut per altres vies de gent que tenim clar que la culpa és més d'ell que no pas dels immigrants.
Alternativa d'Esquerres El Prat, gener 2015
